Escultures d’Eduardo Chillida, Gary Simmons, Stefan Brüggemann i Pipilotti Rist es troben a Menorca.
Quatre escultures exteriors d’artistes de la galeria es fonen en el paisatge natural d’Illa del Rei recorrent els edificis de la galeria.
Enmig del jardí perenne de Piet Oudolf hi ha l’escultura de bronze, ‘Untitled (Crow 2)’ (2023), de l’artista de Los Angeles Gary Simmons. Des de finals de la dècada de 1980, Simmons s’ha inspirat en icones i estereotips de la cultura popular nord-americana per crear obres que exploren polítiques de raça i classe. El corb al·ludeix a diverses referències, com les lleis Jim Crow del Sud dels Estats Units, ‘Els ocells’ d’Alfred Hitchcock, així com els personatges de la pel·lícula d’animació de Disney ‘Dumbo’, en què s’utilitzaven corbs per representar personatges negres. Simmons empra el bronze per primera vegada a gran escala i deixa les formes de l’escultura en brut, com si encara estessin en procés de modelatge i definició.
Al costat, dins la torre d’aigua de marès, s’hi troba una obra de neó de Stefan Brüggemann que representa la paraula més pronunciada i teclejada del planeta: OK. En funció del context, OK pot denotar aprovació, reconeixement o indiferència, acceptació o mediocritat. La brillantor del neó, irònic i nihilista, exposa tot aquest ventall de possibilitats, convidant el receptor a qüestionar-se el seu significat. Les peces textuals de Brüggemann funcionen com a apunts provisionals que s’han de completar amb la participació del públic, deixant empremta en la seva consciència.
Al bosc d’ullastres a la vora del mar hi ha dos banyadors que pengen dels arbres, part de la sèrie de Pipilotti Rist ‘Enlightened Granddaughter <Die erleuchtete Enkelin> (Familie Elektrobranche)’ (2020-2023). Il·luminades per làmpades LED quan es pon el sol, les obres continuen les exploracions de Rist sobre la domesticitat i el cos humà. Centren l’atenció a la regió abdominal, que brillen intensament i representen el centre de la figura. Normalment, la regió del maluc és la part més pesada del cos, amb els majors sentiments ambivalents (ja sigui passió com vexació). L’artista dona lleugeresa a aquesta regió del cos omplint-la de llum, dos conceptes que en anglès es refereixen com a ‘light’.
Finalment, com a continuació de la gran exposició ‘Chillida a Menorca’, la delicada escultura d’acer corten ‘Saludo a los pájaros II’ (2000) d’Eduardo Chillida, s’alça davant del gran finestral situat al final de les Galeries Nord, envoltat d’arbres i amb vistes del port. L’escultura, que sembla gairebé ingràvida, denota el domini de Chillida dels materials i les formes, així com la seva passió contínua pels fenòmens naturals.
1 / 3