La reconeguda artista Roni Horn, establerta a Nova York i premiada amb el Premi Joan Miró el 2013, és coneguda per articular la seva obra entorn del conceptualisme i des de mitjans molt diversos. Horn presenta la primera exposició individual a Menorca, mostrant una selecció d’escultures i instal·lacions que interactuen amb els espais històrics de la galeria i l’entorn natural.
EXPLORA L’EXPOSICIÓ
Tot i la diversitat de mitjans de què fa gala, les seves obres al·ludeixen sempre a temàtiques de llarg recorregut que guien el seu permanent estudi poètic sobre la naturalesa mutable de la identitat, el significat i la percepció. Una ambiciosa instal·lació de contundents escultures de vidre fos convida al públic a presenciar la interacció entre la llum i el temps. L’exposició, que ocupa la galeria sud, recull també peces inspirades en els versos d’Emily Dickinson i obres en or i coure de sèries clau en què l’artista porta treballant des de la dècada del 1990.
Al centre de l’exposició s’hi troba ‘Untitled (“A witch is more lovely than thought in the mountain rain.”)’, una captivadora col·lecció de nou escultures circulars realitzades en vidre fos massís. Horn va començar a estudiar i produir escultures de vidre a mitjans dels anys noranta, seguint un procés que consisteix a abocar vidre de color fos en un motlle i deixar que s’endureixi gradualment al llarg de diversos mesos. El resultat és una escultura molt rica en textures: els laterals són rugosos i reflecteixen la impressió del motlle utilitzat, mentre que la part superior és polida al foc i és llisa i brillant, emulant un bassal d’aigua cristal·lina.
‘El que em fascina té molt a veure amb aquesta essència de les coses que tenen una aparença però que en realitat són una cosa completament diferent.’—Roni Horn
La incertesa i l’ambigüitat impregnen l’obra de Horn, i això es fa palès a la superfície aparentment aquosa de les escultures de vidre fos. Passa el mateix a ‘Black Asphere’, una obra de coure massís que a simple vista s’assembla a una pilota o a ‘una esfera’ (en anglès ‘a sphere’). En canvi, el terme ‘asphere’ al·ludeix al fet que no és simètrica en un eix i, per tant, no és completament esfèrica, Horn ha arribat a dir que aquesta obra és un autoretrat, en al·lusió a l’experiència d’androgínia de l’artista i la seva resistència a les etiquetes binàries.
La dualitat és una altra de les eines temàtiques que Horn explora en les seves investigacions sobre l’ambigüitat i la paradoxa, com s’aprecia a la sèrie ‘Pair Objects’, feta en coure i acer inoxidable, o a ‘a.k.a’, on l’artista presenta retrats seus al llarg del temps organitzats de dos en dos. En aquestes obres, l’aparellament d’objectes potencialment idèntics aprofundeix en les complexitats de la identitat i la unitat, la diferència i la duplicitat. A l’exposició de Menorca, l’escultura d’or pur ‘Double Mobius, v. 2’ mostra dues cintes en forma de banda de Möbius, una forma geomètrica que sembla tenir dues cares, però que només en té una. La peça elimina les capes de significat cultural associades a l’or i permet al públic visitant experimentar el material real, en forma de tira, per denotar alhora intimitat i infinitud.
La literatura juga un paper fonamental en la pràctica de Horn, plena de referències literàries tant als títols com a les pròpies obres. Mentre que la instal·lació de peces de vidre es titula ‘A witch is more lovely than thought in the mountain rain’ per un poema de Joan Murray, les escultures de la sèrie ‘Key and Cue’ recullen els primers versos de poemes d’Emily Dickinson, a qui Horn ha dedicat diverses creacions. A la sèrie ‘Key and Cue’, Horn utilitza els versos com a enunciats independents per les quatre cares de l’obra, fent impossible veure’ls o llegir-los tots a la vegada. En aquestes peces, Horn converteix el text en imatges per convidar-nos a pensar el llenguatge com a escultura, desproveït, per tant, del seu significat.
GARDEN OF PARADOX
Ursula presenta una conversa entre Roni Horn i la investigadora Isabel de Naverán sobre algunes de les idees i inspiracions que han sustentat l’obra d'Horn, entre les quals hi ha la literatura d’Emily Dickinson, Flannery O’Connor i Jorge Luis Borges; les dualitats d’aïllament i presència (de ‘ser on ets quan ets allà’); i la relació entre les realitats químiques i materials.
Exposicions internacionals de Roni Horn
Related Content
Sobre l’artista
Roni Horn
Current Exhibitions
1 / 10